Durant molt temps es va creure que hi havia llocs marcats pel dolor que s’hi havia sofert, marcats amb un signe que reproduïa la mateixa desmesura dels crims horribles que hi havien tingut lloc i es manifestava en la forma d’aparicions, ànimes en pena, fantasmes que arrossegaven una condemna sense redempció, crits en la nit que clamaven per un horror que mai no degué succeir.
En general es tractava de llocs perfectament banals a la llum del dia que tanmateix conservaven una enèrgica capacitat de transformació tan aviat la nit els retornava a les catacumbes de la seva memòria interior. Podria ser molt bé que fossin llocs tan banals com els que ara se’ns presenten aquí, sota l’aparença tranquil·la que mostren avui, setanta anys després, els espais que al seu dia serviren d’emplaçament per als camps de concentració franquistes.
23 de juliol, 2007
Exposició: Cartografies silenciades
Fa un parell de dies vaig veure l'exposició Cartografies silenciades, a La Virreina... una mostra que no et deixarà indiferent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada